JÚLIA!!!
Cari, que te quiero más!!!!!!!!
Bonica meva, la veritat que quan penso en tu se’m passen pel cap tantes sensacions, emocions, sentiments...però són tan bons!!!
Estic tan bé quan estic amb TU...quan rius, quan balles, quan cantes, quan menges, quan dorms, quan mires, quan parles....
Recordo el 24/04/2007, quan ja havieu arribat al Prat, i al veure’t...vaig plorar tant.. (encara q, no ens enganyem, això no és gaire difícil, jejeje!! )...però plorava de al•legria, evidentment. Perquè amb la teva arribada, a les teves mamis, se’ls s’hi estava fent realitat un sonmi, però la resta de la família, i a mi personalment, també.
Potser és massa exagerat, jo penso que no, però t’has econvertit en una de les persones més importants de la meva vida, tot i que, he de dir, que el sentiment que tinc cap a TU, mai l’he sentit per ningú, perquè fins el dia que vas arribar 12/03/2007, era jo la petita de la família...però ara ets tu, i M’ENCANTA QUE HO SIGUIS!!!!
Així doncs, totes aquestes paraules es poden resumir en dues de sencilles:
GRÀCIES JÚLIA!!!!!!!!!
A, vosotras, mis queridas Mami y Mama...sólo deciros, también, GRACIAS...por vuestra lucha, vuestra valentía, vuestra fuerza, vuestra perseverancia, vuestra ilusión....por hacer que VUESTRO SUEÑO, sea parte de uno de MIS MEJORES SUEÑOS, por dejarme compartir tantos ratos con Júlia y con vosotras...y por supuesto, por dejarme hacerle “cualquier cosa”, aunque...a veces, también os haga “padecer” un poco a vosotras....
GRACIAS!!!!!!!
US ESTIMA MOLT I SEMPRE: LA TATA.
